Benvinguts a la web de la Basílica de la Mercè. Quan pensàvem com presentar la pàgina que ara mateix esteu visitant, vam escollir com a lema "Obrir la basílica".

Ens semblava que era una manera de fer nostres les paraules del papa Francesc: "l'Església està cridada a ser sempre la casa oberta del pare. Un dels signes concrets d'aquesta obertura és tenir temples amb les portes obertes a tot arreu". (E.G 47)

Obrir la basílica era un lema que desitjava "fer realitat el somni de l'opció missionera que és capaç de transformar-ho tot perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota l'estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l'evangelització del món actual". (E.G 27)
Ens sembla que realment resumeix bé el que aquí podeu trobar.

Obrir la basílica significa obrir un espai de pregària i recolliment als peus de la Mare de Déu de la Mercè. Un espai acollidor en un temple que vol també estar obert al temps passat, tan ple d'història estretament vinculada a la nostra estimada ciutat de Barcelona.

Efectivament la nostra història va començar aquí, amb el bisbe Berenguer, el rei Jaume I i sant Pere Nolasc, el primer general de l'orde de la Mercè. La nostra història és preciosa en contingut i fecunda espiritualitat. Obrir la basílica significa també projectar cap al futur més enllà d'aquest moment.

L'any 2018 celebrarem, si Déu vol, el 800 aniversari del naixement de Sant Pere Nolasc. Obrir la basílica no només als feligresos, fills de la Parròquia, sinó també a tots els fills i filles de Déu que vénen de la ciutat de Barcelona de la qual la nostra Mercè és la seva patrona i princesa. Obrir la Basílica també a tots pelegrins del món sencer esperen trobar, en el nostre santuari, un espai obert, fraternal i acollidor.

El Papa segueix afirmant que "si l'Església sencera assumeix el seu dinamisme missioner, ha d'arribar a tots sense excepcions. Però a qui hauria de privilegiar? Quan un llegeix l'Evangeli, es troba amb una orientació contundent: no tant els amics i veïns rics sinó sobretot als malalts i als pobres, a aquests que solen ser menyspreats i oblidats". (E.G 48)

Obrir la basílica és obrir el cor al germà necessitat. I no només com a conseqüència d'ocupar un lloc cèntric, en un paratge culturalment polièdric, sinó per coherència amb la pròpia fe cristiana i la fidelitat al testimoni de Sant Pere Nolasc. La presència entre nosaltres de la comunitat de "Els germanets de l'Anyell" així altres tantes iniciatives semblants, ens han d'animar a "obrir la basílica" també a les persones més necessitades.



Anem a Obrir la basílica en tres àmbits fonamentals, en comunió amb el desig del papa Francesc i del nostre cardenal arquebisbe, que en les seves línies bàsiques respecte de l'evangelització de les grans ciutats, ens orienten cap a l'espiritualitat, el pelegrinatge i la caritat.

L'espiritualitat que significa oferir un espai de silenci per a la pregària, la possibilitat de recessos espirituals, els moments prolongats d'adoració al Santíssim Sagrament i de devoció filial a la nostra Mare Maria.

El pelegrinatge que significa donar a conèixer als feligresos qui és la seva princesa i mare que els espera sempre que acull delicadament els seus fills vinguts de lluny. D'aquesta casa va partir una gran iniciativa missionera i alliberadora que manté avui plena vigència. També avui la Verge desitja ser mare de misericòrdia i alliberadora de tots els que peregrinem per aquest convuls món, sovint captius de l'afany de riqueses, plaer o seduccions en les quals sucumbeix la nostra autèntica llibertat.

Aquí anireu trobant, a mesura que es vagi construint aquest espai virtual que ara us presentem, no només els horaris actualitzats de serveis i culte a la basílica, sinó també el dia a dia de la germandat de Mercè, especial impulsora de la vida de la Basílica i altres iniciatives que pretenen unir l'esforç de molts voluntaris i voluntàries que van sumant-se a aquest gran projecte. Ells són els nous mercedaris que ens animen a descobrir aquest espai de pregària on trobar-nos amb Déu i amb els germans, alhora que peregrinem junts sota la mirada de Maria i la necessitat de reconèixer Crist, encarnat en qui més pateix.


 

GOIG A LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

TORNADA
 
Deis captius Mare ¡ Patrona, puix del
Cel ens heu baixat: Princesa de
Barcelona, protegiu vostra ciutat.


Els reis moros tenen plenes ses
masmorres de captius que el remor de
les cadenes ploren llàgrimes a rius.
Jesucrist no els abandona, puix Nolasc
els ha escoltat:

Veu Nolasc els seus martiris i a la
Verge els oferí, jardinera d’eixos lliris
que trepitja el sarraí.
De les mares la més bona ais bons
presos s’ha afillat:

Entre càntics i harmonia a Nolasc
s’apareix, la nit fosca es torna dia que
de llum tot ho rubleix. Té a un costat
Santa Madrona, Santa Eulàlia a altre
costat:

Descobrint Ella el misteri diu: -Nolasc,
no tinguis por; deis que estan en
captiveri tu en seràs el redemptor.
Jo seré ta companyona, tu seràs el meu
soldat:

Dónan’n compte al rei En Jaume i a
Ramon de Penyafort, i a arrancar filis
ajudau-me d’entre el braços de la
mort. Ves tu a l’África i destrona a qui
el món té esclavitzat:

En aquella hora Maria, bella font de
les Mercès, com deis reis la estrella un
dia, deixa’s veure de tots tres.
Del Cel baixa, com una ona, dolç
perfum de caritat:

Nostra Seu hermosa i bella d’aquesta
Orde és el bressol, l’orient d’aquesta
estrella que els esclaus prendran pel
sol. Per blasó amb sa creu els dona,
l’ample escut del Principat:

Oh captius de Moreria, no ploreu ja
de tristor, que la Verge vos envia
missatgers del seu amor. Donaran
fins sa persona per comprar-vos el
rescat:

Ve Maria a rompre els llaços a
vuitanta mil esclaus; saludeu-la, que
sos braços són cadenes molt suaus.
Ella el món desengrillona de la serp
que el té lligat:

Amb blanc hàbit de puresa van ¡
vénen per la mar els coloms de la
Princesa que té aquí son colomar.
Per tota Àfrica ressona el seu cant de
llibertat:

No té esclaus ja Moreria, Llucifer els té
a milions.
Oh! preneu-los-hi, Maria, tots els
regnes i nacions.
Es l’infern la negra androna de la gran
captivitat:

Barcelona enamorada vos fa trono del
seu cor: puix del Cel li sou baixada,
feu-ne cel de vostre amor. Vostre braç
que esforç els dóna sia sempre al seu
costat:

En certamen de cent pobles sa corona
li da’l món; la pren ella i amb mans
nobles la ha posada en vostre front.
Per sa Reina vos corona la que ho és
del Principat:

Que del Cel baixeu encara vostra
imatge d’or ho diu, que amb els
braços ens empara com una àliga son
niu.
Per sa estrella us mira l’ona, per son
àngel la ciutat:

Lletra de mossèn Jacint Verdaguer
Música del mestre Lluís Millet



Descarrega els Goigs de la Mare de Déu de la Mercè
Descarga els Goigs de la Mare de Déu de la Mercè



e-mail: