Visites guiades  


L'ordre de la Mercè

L' Ordre de la Mercè va ser fundada a Barcelona l'any 1218 per Sant Pere Nolasc, amb l'aprovació de Jaume I, encara nen, i el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou. La seva fundació va tenir lloc a la catedral de la Ciutat Comtal i va ser acceptada canònicament el 17 de gener de 1235 per part del papa Gregori IX.

Tot i que l'Ordre de la Mercè va néixer en una època de gran creixement de les ciutats, del comerç, dels gremis... amb el que començaven a aparèixer altres ordres mendicants (com els franciscans i dominics), l'ordre té en els seus orígens trets de les ordres militars de l'època, i coexisteixen en el temps mercedaris armats que s'encarregaven de vetllar i defensar les expedicions mercedàries constituïdes per la redempció dels cristians captius. Els militars mercedaris van col·laborar en la reconquesta, i no va ser fins l'any 1327 que l'Ordre de la Mercè va perdre aquest caràcter militar inicial i va passar a esdevenir un ordre exclusivament religiosa de germans cooperadors i sacerdots.



L’Ordre de la Mercè va néixer per dedicar-se a la redempció dels cristians captius. Sant Pere Nolasc va ser prior d’almoina pels captius a l’Hospital de Santa Eulàlia, situat al costat de la catedral. En aquest hospital, fundat al s. X pel Compte de Barcelona i que des de sempre va comptar amb la protecció reial, s’hi atenia a la gent més pobre, es cuidava dels malalts, s’alimentava a gent desnodrida i es recollien almoines per tal de rescatar als cristians captius per part dels musulmans, fossin presoners de guerra o segrestats en actes de pirateria marítima o terrestre (ràtzies nocturnes). Aquests cristians eren traslladats a territori musulmà per treballar com a esclaus en condicions molt dures. Molts acabaven morint o bé intentaven millorar una mica les seves condicions de vida abjurant de la fe cristiana i passant a ser musulmans de segona, no deixant en cap moment de rebre el rebuig per part dels seus carcellers.

Gràcies a les relacions comercials, que no van deixar d’existir en cap moment, es demanava preu per ells a canvi de la seva llibertat, aquest missatge el rebia la família que molt sovint no tenia els diners suficients pel rescat , o de tenir-los, s’endeutaven per portar a casa els seus éssers estimats. Existien fins i tot comerciants coneguts amb el nom de “exeas” o “alfaqueques” que feien d’intermediaris.

Aquesta realitat explica el perquè es rebien almoines i herències per destinar-les a la redempció dels captius, l’Hospital de Santa Eulàlia organitzava aquestes redempcions. L’any 1203 trobem a Pere Nolasc alliberant a més de 300 captius a València com a Prior de l’hospital, abans fins i tot de la fundació de l’Ordre de la Mercè que va tenir lloc a l’Hospital de Santa Eulàlia, el nucli de tot. Així va ser com el primer nom que van rebre els seguidors de Nolasc després de la fundació de l’Ordre va ser Ordre de Santa Eulàlia. Va ser més tard quan es va identificar el que feien aquests frares com a “mercès”, ja que en el llenguatge de l’època “fer mercè” era sinònim d’alliberar captius. A mitjans del s.XIII ja es coneixien aquests frares com els frares de la Mercè. I en qüestió de poc temps van passar a anomernar-se mercedaris.

El símbol que caracteritza als mercedaris es el seu cèlebre escut, dividit en dues parts: la superior amb l’emblema de la catedral de Barcelona: creu blanca (o plata) en fons vermell; i a la part inferior l’escut de la corona d’Aragó, amb les seves franges verticals daurades i vermelles, i la corona reial rematant la part superior de tota la insígnia. L’escut figurarà sobre el blanc de l’hàbit dels frares mercedaris i serà present en les seves esglésies i convents.

Les últimes redempcions van tenir lloc a finals del s. XVIII. Es calcula que el número total de persones redimides pels frares de la Mercè des de la seva fundació va arribar als 80.000 alliberats.



L’ordre de la Mercè va tenir també un paper molt important en l’evangelització d’Amèrica, essent present un mercedari en el segon viatge que Cristòbal Colom va realitzar al Nou Continent. En dona fe d’aquesta important petja mercedària a Amèrica l’arrelada devoció a la Mare de Déu de la Mercè en tots els països de parla hispana: esglésies, basíliques, festes, noms, universitats...  En l’actualitat la majoria de les províncies mercedàries que constitueixen l’Ordre estan situades a Amèrica: Mèxic (que engloba Mèxic, Hondures i Cuba), Argentina, Xile, Equador (amb convents també a Bolívia i Colòmbia), Perú, Brasil... i les que no estan a Amèrica (Aragó, Castella i la província Romana), que hi tenen rectories en aquest meravellós continent (Aragó a Veneçuela, Guatemala, El Salvador i Panamà; Castella a Puerto Rico; La Romana a EEUU). Així mateix, tan la província d’Aragó com la de Castella i Xile, tenen fundacions a Àfrica (Moçambic, Costa de Marfil, Angola...) i La Romana a Àsia (Índia). 

Juntament a la branca masculina, dins l’arbre de la família mercedària, existeixen varies branques femenines: les Mercedàries de l’Ordre de la Mercè, de clausura; que tenen el seu origen en Santa Maria de Cervelló (de la que conservem les seves restes mortals incorruptes presents a la Basílica des del 1290), les Mercedàries Missioneres, les Mercedàries de la Caritat, les Religioses de Nostra Senyora de la Mercè, les Germanes Mercedàries del Nen Jesús, les Mercedàries del Santíssim Sagrament, les Mercedàries de Bérriz... i també una branca descalça de mercedaris i mercedàries. Si li interessa tenir més informació sobre la Família Mercedària ho pot fer a través de lweb de l’Ordre de la Mercè.
 
Per acabar, no podem oblidar en aquest resum, als sants mercedaris que constitueixen el reflex on tot mercedari o amic de la Mercè pot emmirallar-se seguint l’exemple i la petjada de Nolasc: Sant Pere Nolasc, Sant Ramon Nonat, Sant Pere Armengol, Sant Serapi, Sant Pere Pascual, Santa María de Cervelló, la beata Mariana de Jesús, la beata Margarita Maturana, el beat Joan Nepomuceno Zegrí Moreno i els beats màrtirs de la sagnant guerra civil espanyola P. Mariano Alcalà i 18 companys mercedaris.


Actualment, l’Ordre de la Mercè està integrada vora 900 religiosos. El seu apostolat va dirigit al món de les presons (pastoral penitenciària), missions en països pobres, acollida d’immigrants, atenció als “nens de carrer”, parròquies, santuaris, alguna escola… La seva Cúria General es troba a Roma i el Superior General es el peruà P. Juan Carlos Saavedra.