El Papa Francesc, en Evangelii Gaudium, ens parla dels “Desafiaments de les cultures urbanes” I ens anima a “reconèixer la ciutat des d'una mirada contemplativa, això és, una mirada de fe que descobreixi al Déu que habita a les seves llars, als seus carrers, a les seves places. La presència de Déu acompanya les recerques sinceres que persones i grups realitzen per trobar suport i sentit a les seves vides.” (n.71)

“Aquesta presència no ha de ser fabricada sinó descoberta, desvelada. Déu no s'oculta a aquells que el busquen amb un cor sincer, encara que ho facin a les palpentes, de manera imprecisa i difusa.” (n. 71)

Ens calia “obrir la Basílica”. Com sabeu, en aquest moment, i gràcies a l’esforç de molts voluntaris, la Basílica està oberta cada dia de 10:00 h a 20:00 h. (llevat els migdies dels dimecres) i és una llar oberta a tothom, intentant acomplir el desig del Sant Pare que afirma: “L'Església està cridada a ser sempre la casa oberta del Pare. Un dels signes concrets d'aquesta obertura és tenir temples amb les portes obertes a tot arreu. D'aquesta manera, si algú vol continuar una moció de l'Esperit i s'acosta buscant Déu, no es trobarà amb la fredor d'unes portes tancades. (n.47)

Per altra banda, no vol ser una obertura freda, de botigueta, sinó amb l’escalfor que irradia la presència viva de Jesús. “En les seves vides quotidianes els ciutadans molts cops lluiten per sobreviure, i en aquestes lluites s'amaga un sentit profund de l'existència que sol comportar també un profund sentit religiós.” Per a tots els que “lluiten per sobreviure” saber que els dimarts i els dijous (de 13:00 a 19:00) poden trobar, gràcies també a la col·laboració de les adoradores d’A.N.F.E, el Santíssim Sagrament exposat a l’adoració del poble. Hi és per a poder “contemplar-lo per aconseguir un diàleg com el que el Senyor va desenvolupar amb la samaritana, al costat del pou, on ella buscava sadollar la seva set (cf. Jn 4,7-26)". (n. 72)


Tant de bó que sapiguem contagiar, especialment els germans i germanes de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè, allò que ens diu l’evangeli: “El Senyor està aquí i t’espera”. Moltes vegades aquest encontre gratuït en la pregària va mancat de lloc i silencis adients.


A la Basílica volem oferir aquest ampli horari i manera de l’encontre amb Ell. Per altra banda “Una cultura inèdita batega i s'elabora a la ciutat." (n.73). Tots ens som ben conscients de l’anonimat que això ens pot comportar, però la ciutat de Barcelona és també “un lloc privilegiat de la nova evangelització” i “Això requereix imaginar espais d'oració i de comunió amb característiques noves, més atractives i significatives per als habitants urbans. Els ambients rurals, per la influència dels mitjans de comunicació de masses, no són aliens a aquestes transformacions culturals que també operen canvis significatius en els seus modes de vida. S'imposa una evangelització que il·lumini els nous modes de relació amb Déu, amb els altres i amb l'espai, i que susciti els valors fonamentals. (n. 73-74)

La Basílica ofereix també un cicle de recessos en els temps forts de la litúrgia: Advent, Quaresma, Pasqua, etc . Son sempre dissabtes al matí, de 10:00 h a 13:00 h, i han esdevingut també espais de trobada amb Déu al bell mig de la ciutat, com una mena d’oasi a la ciutat!.



És una iniciativa que pretén fer-se ressò de les propostes que ens planteja el nostre Cardenal en la seva Carta Pastoral “Una Església samaritana enmig de les grans ciutats”, quan, afirma que “per tal d’evangelitzar en la nostra Nínive d’avui, en les nostres grans concentracions urbanes, ens cal contemplar-les amb una mirada de fe, creient que Déu hi habita i hi treballa”.

No és pas nou aquest canvi en les ciutats perquè L’Esperit Sant és capaç de canviar els nostres cors endurits. A Babel, homes i dones s’afanaven per a aconseguir una unitat que no arribava mai i gaudir d’una pau que no es feia possible, però l’Esperit Sant, en la Pentecosta, va aconseguir que tots s’entenguessin, malgrat cadascú parlava la seva llengua pròpia. Aquesta paraula que els unia sense llevar-los la pròpia identitat, és una unitat i una pau que ens ve, ens arriba com a do de Déu.

Obrir-nos a aquest do del Senyor és el que ha motivat a la obertura més amplia de la Basílica, a posar en el centre, la seva presència eucarística més perllongada, i a oferir uns espais compartits de pregària que ens converteixin en samaritans de aquells que intenten “sobreviure” en la nostra ciutat.

Podreu seguir des d’aquí la programació anual d’aquest recessos.