L'ORGUE ACTUAL
 
L’actual instrument es obra de Gaietà Estadella. L’orguener va completar l’any 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de cadireta, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1236 tubs.

Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor l’any 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest orgue no assolís mai totes les possibilitats previstes al projecte original.

Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per la seva finalització, com la del orguener i cunyat d’Estadella, Pau Xuclà o la darrera a càrrec de holandès E. Ottes que cap a l’any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal.ar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, restant un instrument inacabat i caòtic.

L’instrument presenta un estat d’abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l’aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els guarniments de pell a les manxes i motors de registres molt degradats i altres anomalies com el caixó del motor amb perill d’incendi.

A nivell funcional la deficiència més gran és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valor màxims admissibles) i que fan impossible que l’organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest l’estat l’acompanyament litúrgic és molt difícil i l’ús concertístic impossible.

Des de fa una colla d’anys la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè havia endegat tot un seguit d’estudis i consultes per tal de prendre la decisió més oportuna pel que fa a la restauració de l’orgue. Gràcies a Déu i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es signà un contracte amb el Mestre Orguener Gerhard Grenzing per tal de construir un orgue nou, que podria ser estrenat en el proper any 2018 dins del 800 Centenari de la fundació de l’ordre de la Mercè.

GERHARD GRENZING MESTRE ORGUENER

De la mateixa manera que fa segles hi ha haver mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels orgues dels països catalans, tasca començada a Mallorca. Després de crear, junt amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous en tres continents, és el seu desig aportar una llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.

EL PANORAMA HISTÒRIC

Poques ciutats europees poden fruir com Barcelona d'un títol com "ciutat internacional d'orgues". Altres models serien, encara que amb limitacions, París i Brussel·les. Des del segle XIV la ciutat comtal ha estat el punt de trobada de mestres vinguts des d'Alemanya, Flandes, França i Suïssa que han intercanviat els seus coneixements amb els orgueners locals.

Fruit d'aquest gresol ha estat l'escola orgueneria catalana amb obres excepcionals de mida i recursos musicals molt desenvolupats ja des del segle XVI. Com a exemple es pot citar l'instrument de Johann Spinn von Neuern a la basílica de Santa Maria del Mar a Barcelona a l'entorn de 1480. La façana de l'orgue de la catedral barcelonina i fins i tot els seus grans tubs conservats daten de 1539, obra del mestre Pere Bordons (1547) i els seus companys Peris Arrabasa i Fermin Granollers.

També és el cas a la Basílica de la Mercè: l'instrument que es va perdre a la guerra civil va ser creat a finals del segle XVIII per Jean-Pierre Cavaillé, fundador a Barcelona de la dinastia Cavaillé Coll i posterior exponent i referencia per als orgues romàntics del segle XIX a escala mundial.

FILOSOFIA DE L'OBRA
En estreta relació amb la trajectòria històrica a Catalunya presentem un projecte de reconstrucció d’un orgue influenciat per l’escola catalana, desenvolupada des d’el segle XIV fins a principis del S. XX. Tenim en compte que la construcció de l’instrument no ha d’enfocar-se com una replica d’un instrument històric, sinó com un reflex de l’evolució de segles a l’orgueneria i a la vegada estretament vinculat amb la tradició orguenera local. La presencia de l’orgue a la ”vox populi” catalana s’expressa encara avui amb moltes dites malgrat que els instruments en molts llocs ja no existeixen.

Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya a la Guerra Civil varen ser els orgues. La recuperació d’aquest immens tresor ha estat molt lenta com també la recuperació de l’ambient musical al seu entorn.

Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha d’ésser viu per tal d’afavorir un so càlid i la mateixa harmonització d’alta qualitat per poder omplir el gran espai, encara que aquest estigui totalment ocupat. Es projecta l’instrument sota l’horitzó d’experiències i innovacions pròpies. La tendència actual en la construcció d’orgues de categoria és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i materials actualitzats.

Aquest és el cas per exemple de la mecànica directa i penjada, insuperada en el seu tacte sensible o l’alimentació viva d’aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.

ESTIL

Un orgue ha d’ésser àmpliament versàtil en el sentit estilístic i a la vegada ha de tenir la seva pròpia personalitat, que es defineix no només a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l’orgue com a obra d’art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als seus mecanismes, alimentació de vent i sobre tot els càlculs, l’elaboració artesana, l’harmonització i la veu dels seus tubs.

En aquest cas es proposa un instrument de tres teclats i pedal que composen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. El projecte per a la construcció de l Orgue de la Basílica de la Mare de Deu de la Mercè contempla la recuperació d’una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d’alt nivell.

LA REALITZACIÓ

La proposta contempla realitzar actuacions que respectant la configuració del moble aporten millores estètiques i musicals. Essencialment convertir las actual gelosies expressives en castells de tubs cantants. La composició del moble està basada en cinc castells, la disposició dels tubs de les torres laterals i central es repeteix situant el tub més gran al centre. Aquestes tres torres es destaquen per les motllures i per la decoració que les corona, donant esveltesa i grandiositat al moble. Les talles barroques que decoren la part superior del moble uneixen en una sola línia les cinc torres. Destaquem que el tub mes gran de la façana és un G# del Flautat 16’, això vol dir que estem parlant d’un orgue que podríem catalogar dins del grup dels grans instruments, ja que les mides dels orgues les determinen el tubs mes grans de la façana.

Aquí donen un aspecte impactant i majestuós que enriqueixen l’estètica que serà alhora corresposta pel seu so. També proposen realitzar petites millores en l’estètica de la cadireta, essencialment per rearmar las torres rodones. Una lleugera modificació que facilitarà també la visualització del rosetó des del centre del temple. 

CONSTRUCCIÓ

SECRETS: Els secrets seran els tradicionals de corredores i tapa. Les corredores s’ajustaran amb volanderes de caixmir o un sistema similar . Les ventalloles seran de cedre folrades amb pell i tetines de plom.

CONSOLA: La consola estarà construïda en roure. Les mides respectaran les normes europees, amb els següents aspectes característics de la nostra casa: -Els teclats es muntaran horitzontalment, sense inclinació. -Els sostinguts seran paral·lels. -Els acoblaments normals seran mecànics. Hi haurà un interruptor amb clau per als ventiladors, connectat a la vegada l’enllumenat del pedal com a control, així com il·luminació de les partitures. Les tecles seran xapades en banús o similar i els sostinguts de boix o fustes similars. El pedaler de roure serà de forma paral·lela situació de re#2 sota re#3 dels teclats i haurà un seient de roure.

MECANICA: La mecànica serà directament penjant i la transmissió de màxima sensibilitat. Les varetes seran de cedre amb regulació a la consola. Les reduccions seran de molinets d’acer, amb seccions pròpies per evitar torsions i braços d’acer soldats en els extrems i els coixinets de fusta, i els eixos de llautó amb ajustament automàtic, evitant fregaments i sorolls.

TUBS: Es precís realitzar un estudi detallat des tubs existents en l’orgue, la seva qualitat, el seu estat de conservació i, per el seu rendiment musical, la possibilitat d’integració en el nou instrument. És possible que els registres més interessants com per exemple la Flauta Catalana de l’actual instrument puguin ser incorporats al nou instrument. Aquest tubs han de ser restaurats. Es restaurarà els cops, esquerdes, forats i altres danys que hagin patit els tubs de l’orgue. Els nous tubs seran parcialment construïts al nostre propi taller. Les aliatges seran: - 86 % per a tubs de façana i de caràcter principalitzant. - 46 % per Flautes, de caràcter principalitzant així com fusta per als baixos.

MECANISMES DE REGISTRES: Els tiradors de registres seran en estil tradicional, poms de fusta noble amb el nom del registre gravat. L’actuació serà electrònica, i a la vegada per facilitar la tasca de l’organista, es disposarà d’un ordinador amb un mínim de 3.000 combinacions lliures per als registres.

ALIMENTACIÓ DE VENT: S’efectuarà a través d’un motor-ventilador silenciós i varis manxes-reguladores situada dins del moble, de concepció clàssica per una alimentació viva dels tubs.

MATERIALS EN GENERAL: Els materials seran escollits i d’alta qualitat. Les fustes parcialment curades al natural. Es reserva la possibilitat de substituir els materials indicats per altres semblants.

HARMONITZACIÓ Els tubs seran tallats exactes a partir de 1 1/3'. L’afinació serà de 440 Hz a 20°C. La decisió definitiva sobre el punt d’afinació i el temperament ens ha de ser comunicat al principi de l’harmonització. L’harmonització serà clara, càlida i de màxima qualitat en tots els detalls, per que el so resulti sempre atractiu i viu. Tots els tubs estaran ben equilibrats, els diferents plans sonors bé matisats i la llengüeteria atacarà amb rapidesa. Tota l’estructura sonora de l’instrument i cadascun dels tubs seran adaptats a l’acústica de l’edifici.

Per arribar a aquesta finalitat són imprescindibles l’elaboració de tubs d’alta qualitat, aliatges rics, laboriosos càlculs i assaigs de les mides, i finalment una harmonització artística generosa i enèrgica (que res té a veure amb "simplement forta" o en tot cas "forçada"), basat en múltiples assaigs i experiències prèvies a través d’investigacions de llargs anys dels Mestres Catalans i de les seves escoles.

(Totes aquestes descripcions son extretes del projecte que és propietat intel·lectual de Gerhard Grenzing S.A)

Per aconseguir culminar la construcció d’aquest orgue nou comptem amb la generosa subvenció d’obra social previstos entre la Generalitat i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. La Junta de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha constituït una comissió de l’orgue que serà la que anirà informant de la marxa de la construcció de l’orgue i altres aspectes i campanyes previstes per tal de fer arribar a bon port aquest magnífic projecte.