Oficina del pelegrí

 



BASÍLICA DE LA MERCÈ I SANT MIQUEL ARCÀNGEL
Text: Santiago Mach i Porta (Escola de Voluntaris i Monitors Culturals de la Catedral i del Museu Diocesà de Barcelona)
 
Les esglésies

A mitjans del segle XIV es van fer les obres de construccció d’una església gòtica, amb capelles laterals, que va quedar acabada a principis del segle XV. L’edifici barroc actual es va començar a construir el 1765. És obra de l’arquitecte Josep Mas i Dordal.

La façana és de planta corba degut a que quan es va construir l’edifici el carrer era estret i no existia la plaça actual. Al fer la façana còncava es guanyava perspectiva. Té ornaments renaixentistes i a les cornises hi ha quatre grans florons a dos nivells. Destaca la bonica sanefa que envolta el rosetó. Tot és obra de l'escultor Carles Grau. El cor va encaixat en el cos que sobresurt de la façana.

La cúpula fou construïda el 1888 i refeta el 1940. Està coronada amb una gran imatge de la Verge de la Mercè amb el Nen Jesús, que porta unes cadenes a la mà esquerra en record dels captius. És obra de Miquel Oslé. La imatge té 7 metres d’altura i pesa més de 4 tones.

El campanar octogonal, a la dreta de la façana, emmarca la proporcionalitat del singular edifici. Al carrer Ample podem veure l'antiga façana gòtic-flamígera del segle XV, de l’escultor francès René Ducloux. Va ser traslladada des de l’antiga església de Sant Miquel, que hi havia al costat del palau municipal.

Té elements gòtics com les gàrgoles, les finestres i els cards que les adornen. Les columnes que emmarquen la porta són renaixentistes, igual que l’escut que centre la porta, de Guillem Descoll, protector de l’església. L’antiga façana està presidida per la imatge de Sant Miquel que aixafa el dimoni en forma de bèstia i envoltat per dos àngels: sant Rafel (vestit amb una dalmàtica) i sant Gabriel (vestit amb una túnica d’època).

A la façana principal de la Basílica, a la llinda de la porta d’entrada, hi trobem aquest text escrit en llatí:

Heus ací un gran signe: una dona embolcallada de sol i, en cinta, ornada amb una estrella amb la lluna als peus; ella mateixa, que havia d’engendrar aquesta fillada de redemptors, elegí Barcelona i hi descendí i donà a llum el 2 d’agost de l’any 1218. Sortosa Barcelona, heus ací que Maria ha esdevingut conciutadana teva, patrona i mare, i així mateix mercè esplendorosa per al conjunt de tot el món”.
(La filiada de redemptors fa referència a l'orde mercedària. Traducció: Manuel Tort i Marti, Pvr.).

També, sobre les portes laterals de la façana hi trobem dos escrits: "No ho has fet pas en cap altra nació” (porta lateral dreta ). “Mireu, que aquí hi ha les petjades dels seus peus” (porta lateral esquerra).



A l'interior del temple

L’església és una bella estructura que consta d'una gran nau central i dues naus laterals que contenen vuit altars (quatre a cada nau). Sobre la volta de les naus laterals hi ha grans tribunes amb gelosies. Al creuer hi trobem el cimbori, que forma la base de la cúpula. Al lateral dret hi ha una nau adjacent on està la Capella de la Soledat i a la seva dreta, la Capella del Santíssim.

• La intercessió de la Mare de Déu

Durant els segles XII i XIII les insistents invasions dels musulmans i la seva pirateria al mar és causa de que molts ciutadans caiguin captius i es vegin entre reixes i cadenes, allunyats de la seva terra i família.

Segons una pietosa i molt antiga tradició, la nit del 2 d’agost de 1218, la Mare de Déu s’aparegué a Pere Nolasc, a Ramón de Penyafort i al rei Jaume I per manar-los la fundació d'un orde religiós-militar per a la redempció dels captius.

El bisbe Melcior de Palou autoritzà l'Orde, que queda solemnement constituït, pocs dies després, a l’altar de la Catedral de Barcelona.

També els concedí per escut les armes reials: les quatre barres vermelles sota la creu d’argent amb fons vermell, de la Catedral de Barcelona.

• La construcció de l’Església i el convent

Pocs anys després, el 1232, en Ramón de Plegamans donà una propietat seva a Pere Nolasc, on s’aixecà un modest convent i la petita Església. L’any 1249 el bisbe autoritzà als mercedaris la construccció d’una església pública dedicada a la Verge, al costat del petit convent de la Ribera.

El 1235 el papa Gregori IX els autoritzà a constituir-se en orde religiós. L’orde mercedari adoptà la regla de Sant Agustí, es posà sota la protecció de la Mare de Déu i afegí als tres vots de castedat, pobresa i obediència, un quart vot anomenat “de sang”. Aquest últim implicava la substitució personal d’un captiu, en perill de perdre la fe, per un membre de l'orde o bé d'oferir-se com esclau si l'import del rescat no arribava per pagar la llibertat del pobre captiu.

• El nom de MERCÈ

Des d’un principi se la denomina Orde de la Misericòrdia de Captius o de la Mercè de la Redempció de Captius (on Mercè és sinònim de misericòrdia). Amb el pas dels anys, queda anomenada com la Mercè, que equival a gràcia, do, regal, consol, misericòrdia, mercè... És més coneguda com la Mare de Déu de la Mercè.

• Les capelles de la nau: (E) esquerra (D) dreta.

Foren reconstruïdes amb certa urgència perquè l'església pogués obrir-se al culte, després de la revolta del 1936.

La quasi totalitat de les escultures de les capelles, així com la decoració dels altars, és obra de l’escultor Claudi Rius, de Barcelona.

• Baptisteri (E)

Entrant, a mà esquerra, trobem el baptisteri, junt amb el Sant Crist i una petita però bonica imatge de Sant Pancraç.

• Altar de Sant Iu (D)

És el patró dels Procuradors dels tribunals.

• Altar de la Mare de Déu de l’Esperança (E)

• Altar de Sant Honorat (D)

• Capella de la Soledat (E)

Es troba en una nau adjacent a la nau lateral dreta i, com la capella del Santíssim, rep la llum per la llanterna de la cúpula que es troba sobre la Capella de la Mare de Déu Dolorosa, anomenada de La Soledat. A les parets hi ha quatre pintures que es van salvar quan van cremar l'església l'any 1936. Són del segle XVIII, del pintor Pere Pau Muntanya i Llanes, que està enterrat a la porta de la capella. A la capella es pot veure el tron de metall, de 1888, que substituí el d’argent que van saquejar els francesos. Era giratori i es féu servir fins que la Verge tingué l’actual nou tron d'argent.

• Capella del Santíssim (E)

• Altar de la Mare de Déu dels Desemparats (D)

• Altar de Sant Miquel (E)

Està situat a la mateixa altura de la porta de Sant Miquel. Li mostren gran devoció els feligresos que visiten la Basílica. Sant Miquel és patró de la bona mort i porta del Cel.

• Altar de Sant Josep (D)

Hi podem veure la Mare de Déu del Pilar sobre l'altar.

• Altar de Santa Maria de Cervelló en el creuer (E)

La noble família dels comtes de Cervelló fou un dels molts devots i benefactors que tingué la nova església. La seva filia Maria, nascuda l’any 1230, guiada per la seva devoció, va fundar la branca femenina mercedària, arribant amb els anys a ser declarada santa .
Al seu altar es pot veure l’urna funerària que guarda les despulles de la santa. El seu cos es manté incorrupte. El dia de la seva festa, el 19 de setembre, s’accedeix a l'interior de l’altar per poder venerar les seves despulles. La devoció a la santa ha anat sempre lligada a la Mare de Déu de la Mercè. A la l'esquerra de l'Altar de Santa Maria de Cervelló hi ha una altra pintura més petita, que és una donació anònima. Representa a Santa Teresa de Jesús. És del segle XVII (de l’escola de Velázquez).

• Altar de Sant Pere Nolasc (D)

Com a sant fundador de l’orde mercedari, el seu altar està situat en un lloc destacat. A la paret del lateral esquerra de l’escala d’accés al Cambril hi ha una gran làpida que ens recorda que Sant Joan Bosco visita i prega davant la Verge, l’any 1886.

• El rosetó i l’orgue romàntic

El rosetó forma un magnífic vitrall que representa, amb gran color, la Mare de Déu de la Mercè, envoltada de sants i àngels i un seguit d’esclaus. L'Orgue romàntic el va començar a construir l’orguener Gaietà Estadella, l'any 1940. El projecte era tan ambiciós que es proposava fer l'orgue romàntic més gran mai construït. El 1944 mor l’orguener sense acabar l’obra. La sonoritat és molt bona però els entesos diuen que li falten elements imprescindibles per poder tocar certes peces musicals.

• El Creuer

Al creuer s’aixeca la grandiosa cúpula, projectada per l'arquitecte Joan Martorell i Montells l'any 1888. Està decorada al fresc pel pintor Victorià Codina I Langlin. Representa la coronació de la Verge de la Mercè, relacionada amb la coronació de la Verge al Cel.

Al presbiteri, sobre el Cambril de la Verge, hi ha una pintura de Josep Obiols que representa Santa Eulàlia. Damunt, als dos laterals de l’altar, es poden veure la pintura de Santa Maria de Cervelló amb una barca entre les mans i la de Sant Pere Nolasc. A les petxines de la cúpula estan pintats Sant Ramón de Penyafort, el bisbe Berenguer de Palou, el rei Jaume I i Ramón de Plegamans. També són obra de J. Obiols.



A la volta hi ha pintat l’escut mercedari amb la Creu de la Catedral i les quatre barres reials. Al timpà de les portes de l’escala d’accés al Cambril i de la sagristia hi ha una pintura de l’arcàngel Sant Miquel. A la porta del Cambril, Sant Miquel protegeix un captiu que porta unes cadenes i a la porta de la sagristia, Sant Miquel empara una família. Ambdues pintures són també de Josep Obiols.

• Altar Major

El 1959, el projectà el conegut arquitecte Francesc Folguera i Grassí. Als peus del marc que envolta el Cambril hi ha una preciosa barana que té als extrems les figures de dos captius redimits. A sobre el marc destaca un gran relleu de talla policromada en el que dos àngels sostenen l’escut de la ciutat de Barcelona. Simbolitza que tota la ciutat rendeix homenatge de filial devoció a la seva Patrona, la Mare de Déu de la Mercè.

En el presbiteri, folrat de marbres de diferents colors, hi ha dues portes que comuniquen amb l’escala d’accés al Cambril i amb la sagristia respectivament. Al llindar de la primera, sostingut per dues monumentals columnes, hi ha el monument funerari del bisbe Urquinaona, gran devot de la Verge, obra de l’escultor Agàpit Vallmitjana. Al llindar de la segona porta hi ha un relleu de marbre de l'escultor Camps Arnau que representa el bisbe de Barcelona Enric Reix agenollat davant el Papa Benet XV, quan amb motiu del VII centenari de l’aparició de la Mare de Déu, l’any 1918, concedeix a l’església de la Mercè el títol de Basílica Menor.

L’ara de l’altar és de marbre “Griott” de 300 x 100 x 11 cm. Darrera l’altar hi ha una predel•la amb un preciós sagrari amb porta d’esmalt, feta per la prestigiosa Escola Massana. A cada costat, un relleu de bronze recorda els sants i santes mercedaris. A la part baixa hi ha tres relleus, també de bronze, que són: l’Anunciació, la Pietat i el Naixement. Són obra del decorador Antoni Gorgues i de l'escultor Josep Ramisa. Sobre la predel•la hi ha sis canelobres de bronze, presidits per un Sant Crist de talla.

• La imatge de la Mare de Déu de la Mercè

No tenim referència de la imatge primitiva. Tot i així, segons una tradició anterior al segle XIII, en cap ermita o església dedicada a la Verge, faltava la seva imatge. Al Museu Diocesà de la Pia Almoina hi ha una imatge gòtica d’alabastre, del segle XIV, amb la Verge asseguda amb el nen Jesús als braços. Va ser trobada a les golfes de l'Església de la Mercè. És, probablement, la primera imatge que presidí la petita Església del convent, edificat a Vilanova dels Còdols, venerada com a Verge de la Misericòrdia o de la Mercè.

La Imatge de la Mercè és una bella talla gòtica, policromada i daurada, de 148 cm (conserva la seva policromia original). És de l’any 1361, atribuïda a l’escultor i orfebre barcelonès Pere Moragues. La Verge duu l’Infant Jesús a la seva falda. Probablement la figura de l’Infant és d’un segle o dos després.

El tro d’argent sobre el que seu la Verge és obra de l’orfebre Oriol Sunyer (any 1963) que reposa en un peu de pedra tallada de Montserrat. Els experts la consideren una de les millors talles gòtiques catalanes del segle XIV. Miraculosament la Verge es va salvar quan el juliol de 1936 van cremar l’església.

Uns devots la van recollir del peu de l’altar i va estar amagada sota una escala de Capitania, al costat del sarcòfag amb les restes de santa Maria de Cervelló, fins que van ser recuperades pel Servei de Museus de la Generalitat.

El Cambril o Cambra Angèlica S’accedeix al Cambril a través de la porta de l’esquerra del creuer. A l’escala hi trobem una preciosa pintura de Pere Pruna, en la que hi ha la Mare de Déu de la Mercè amb sant Pere Nolasc i altres mercedaris amb uns esclaus amb grillons.

A l’antecambra podem veure, dins d’una vitrina, tres vestits de la Verge. En unes altres vitrines, trobem fotografiades les corones de la Mare de Déu. També hi són els ceptres de la Mare de Déu, escapularis, hisops i d’altres objectes, tots ells, ofrenes fetes per devots de la Mare de Déu o autoritats.

Al Cambril podem venerar la Mare de Déu amb el Nen Jesús. Porten corones de plata i pedreria. La Mare de Déu sosté el bàcul i el Nen la bola del món a la seva mà dreta. Són obsequis del Consistori barceloní amb motiu de la solemne coronació (1888). La imatge és envoltada per sis magnífics canelobres de bronze fets als tallers Parella. Sobre la Mare de Déu hi ha una llàntia monumental, projectada per Antoni Gorgues i realitzada als tallers Zaragoza, que sosté l’Esperit Sant. Les parets estan acabades amb tessel•les formant un mosaic amb escenes de la vida de la Verge (la Coronació, l’Anunciació i el Davallament de la Creu), rodejats d’àngels i sanefes ornamentals. Els dibuixos són de J. Obiols i l’escola Massana, com també el preciós tapís de la paret del fons.

Al darrere hi ha l’oratori del Cambril amb un altar i una esvelta cúpula amb llanterna que il•lumina l’espai.



• La capella del Cambril

És una bonica sala amb un ric enteixinat al sostre. A l’altar hi ha la imatge de terracota policromada de la Mare de Déu i el Nen Jesús, datat pels experts al segle XV. Va aparèixer enterrada a la sagristia en unes obres fetes l’any 1942 per treure la humitat. En un dibuix de la façana de l'anterior temple gòtic (segles XIV-XVIII) es veu la mateixa imatge sobre el timpà de la porta. També podem veure una vitrina on es guarden les casulles i d’altres ornaments litúrgics, de gran valor artístic.

En sortir trobem l’escala que condueix fins la sagristia, on podem admirar la magnífica pintura de Ramón Calsina, en la que en una platja es veuen els esclaus amb els grillons en el moment que els mercedaris i la morisca pacten la llibertat. Des d’aquí podem tornar a l'Església o sortir per la porta que dóna al carrer de la Mercè. En aquest carrer hi ha dos ponts amb galeria coberta, que comuniquen l’antic convent (actual Capitania) amb l’Església. Així, còmodament, podien assistir a les celebracions des de les tribunes i darrere les gelosies.

L’edifici conventual, que ocupà l'antic hort dels mercedaris, després de la desamortització tingué diverses utilitzacions. A partir de 1846 és conegut com a Capitania General. De l'antic convent en conserva el claustre.

• Altres fets i dates a recordar

El 1637, amb motiu d'una plaga de llagostes, la Mare de Déu de la Mercè fou nomenada patrona de Barcelona pel Consell de la ciutat. El 1696 el papa Innocenci XII estengué el seu culte a tota l’Església. L’any 1868, el papa Pius IX proclama la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la diòcesi i de la ciutat de Barcelona. El 1888, durant l'Exposició Universal fou coronada canònicament (aquest fet, està plasmat en la pintura de Francesc Galofré Oller, que presideix la sala de la Mercè, de la catedral). Hi ha molts miracles atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu de la Mercè al llarg dels anys.
Qui estigui interessat, pot trobar la relació en llibres dedicats a la Verge de la Mercè.
 

 
 
 

La Llibreria


Por vuestra Merced 
Joan Galtés i Pujol


 


Por vuestra Merced es el título de este opúsculo que reúne algunas homilías y meditaciones que he predicado en diversas festividades en la Basílica de Nuestra Señora de la Merced, ejerciendo mi ministerio presbiteral y mi servicio como vicario episcopal en este lugar de Barcelona. Con este título querría significar no tanto el contenido de este librito -de temas muy diversos- como el anhelo, la devoción filial y la súplica perenne a la Virgen, bajo la dulce advocación de la Merced, y expresar, al mismo tiempo, todo lo que hemos recibido y lo que esperamos recibir por su intercesión. También quiero manifestar mi agradecimiento por la iniciativa de esta publicación a mi buen amigo y diligente párroco de esta basílica barcelonesa, Mn. Jordi Farré Muro, a la Hermandad de la Virgen de la Merced, a los que con gran discreción han hecho posible la edición y a la editorial Claret, que se ha ocupado de ella. Y a todos: ¡gracias!
Mn. Joan Galtés i Pujol



Mercè 2003

"La ciudad de Barcelona está viviendo un momento de gran animación cultural y ciudadana en las celebraciones del año Gaudí y el año Verdaguer, durante el 2002, y la preparación del Forum de las culturas, para 2004. Pero esa cultura y la espiritualidad que Barcelona manifiesta tienen raíces muy profundas, centenarias. Tal es uno de los valores más importantes de esta Ciudad, la Merced. Lo mercedario es, cultural y religiosamente, constitutivo de la esencia barcelonesa. Por eso merece recordarlo, revivirlo y actualizarlo. Y el año 2003 es magnífica oportunidad. Porque se cumplirán ochocientos años del inicio de la gran gesta redentora de san Pedro Nolasco. Pues sabemos que en 1203 comenzó la redención de cautivos, iniciativa que culminó en 1218 con la fundación de la Orden de la Virgen de la Merced
Se ha escogido el slogan 800 años haciendo merced."
Ignacio Riera Rovira



Pedro Nolasco, 
El otro Redentor
Fray Joaquin Milán Rubio




"El 17 de enero de 2012 el padre general ha retado a la Familia mercedaria a entrar en un adviento, en una espera anhelosa de los 800 años de nuestra Orden de la bienaventurada María de la Merced Nuestra provincia de la Merced de Aragón ha querido como hito de estas efemérides y para ayudar a preparar el jubileo lanzar esta obra del padre Joaquín Millán Rubio. El padre Millán, cuando ingresó en el seminario mercedario, de diez años, y ya van sesenta y dos, se prendó locamente de su Orden. Raíces traía, como nacido a la vera del monasterio de Santa María de El Olivar, en Estercuel. Muy pronto empezó a manchar cuadernos con apuntes y relatos mercedarios. Desde entonces no ha tenido otra tarea, a parte sus obligaciones pastorales y comunitarias, que leer, investigar, escribir sobre su querida Orden. Cientos de artículos, docenas de folletos, quince libros de gran tomo, lo acreditan. Ahí está esta producción, cuando aún hay en su ordenador seis obras de investigación esperando."
Fray Florencio Roselló Avellanas
Superior Provincial de Aragón

 
La Basílica de la Merced
Juan Bassegoda Nonell

"Barcelona, ciudad mediterránea, ha rendido siempre un culto a la belleza de las formas estéticas que la entusiasman y ha unido a ese culto un pragmatismo de quien desea la eficacia en empleo del tiempo y de la vida. En su devoción mariana Barcelona no podía ser distinta. Una devoción que en esta imagen resplandece por su belleza artística que libra a nuestra tierra de una de sus más trágicas situaciones. Un mercader de nuestra ciudad, Pedro Nolasco, cuyo origen barcelonés ha sido más que probado, fue el instrumento que María escogió para su obra redentora. Agradecemos la colaboración del Profesor Juan Bassegoda Nonell. Catedrático. Presidente de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona."


 
María de Cervelló, la mercedaria de los pobres y del mar
Joaquín Millán



"Es el 17 de enero, aniversario de la confirmación apostólica de la orden de Nuestra Señora de la Merced. Hoy, particularmente, me siento atraído a la iglesia de la Merced. A un religioso mercedario este lugar, el primer templo de la Orden, le ensimisma. Le subleva la memoria de seres tan queridos como el patriarca Pedro Nolasco, el mártir Serapio, el beato Bernardo de Corbera. Ahí está, demasiado alta, pero fascinadora, la Madre; su imagen de la mirada cálida refiere al gesto piadoso de merced divina.



Pero hoy vengo por la hija, María también, la de Cervelló, la monja que, por caritativa, perdió el apellido familiar para convertirse en María del Socors. Este 17 es un día especial. Me remonta a 1235, cuando llegó a manos de Pedro Nolasco la bula pontificia de aprobación de su Instituto. Sin duda que, con el pergamino en las manos, reunió a sus frailes, hizo tocar la campanita de la entonces diminuta capilla mercedaria, participó a todos la buena nueva de que el papa Gregorio IX había dado refrendo apostólico a la Orden, dio a besar la bula papal e invitó a dar gracias a Dios y a santa María, la amada Madre de la Merced, por tan fausto acontecimiento.

Allí llegarían, indudablemente, los Cervelló, buenos vecinos y entrañables colaboradores del Instituto. Y allí estaría también su hijita, María, de sólo cinco años, que por sus grandes ojos negros y en su corazón delicado iba captando vivencias y acumulando amores por los frailes que veía salir a pedir, embarcarse a buscar cautivos, volver acompañados de miserables renacidos a la vida. Me acerco al altar de la Santa.

Ahí está, aparentemente traspuesta, pero vigilante, gozando aquí también de la presencia de María que contempla gozosa en los cielos. Hace setecientos doce años que se quedó así, recogida, embelesada. María de Cervelló es la plasmación femenina del carisma mercedario, el modelo en que se miran miles de religiosas mercedarias de los cinco continentes. Era chiquita, como patentizan sus reliquias. Pero su corazón, su espíritu, eran colosales. Por eso perviven" (…)

 

Descarregar tríptic de visita individual

Fotografies de grups

Objectes de regal que podeu trobar a la botiga