"L’Esperit et captiva
perquè desitgis el que ell vol
sense abandonar el teu centre.

La llibertat sorda
que no es deixa encisar,
és la més tossuda de vèncer
i és la menys lliure.

L’ànsia de moure’s de pressa
per anar a cap lloc;
la por a defraudar la moda;
l’afany de notícies, o la xarrameca,
o qualsevol altra futilesa a què no vols renunciar
i que no et deixa el cor lliure
és una corda que et lliga i no et deixar volar,
ni que sigui un fil daurat.

Maria ens indica el corriol
que ens duu a la llibertat més lliure
per no esdevenir mai esclaus:
callar una paraula,
custodiar un silenci
i acomplir un desig.

Igual que fou muda en Maria tota supèrbia,
així ens cal callar tota paraula d’orgull
abans que podreixi el nostre racó
i el torni un cau trist, fosc i sol.

Igual que fou poderós el silenci de Maria al peu de la creu,
així ens cal custodiar la paraula que calla
i ens fa viure en Déu.

I mentre la Mare inflamada del foc de l’Esperit
ens acompanya camí a casa,
cal que sempre bategi en el teu cor
el desig d’abrasar-te com a ella
en l’Esperit de Pentecosta".

(Llengua de Foc)

14/08/2015 09:00:00