En la pregària sacerdotal, Jesús pregarà per si mateix, pels apòstols i per tots nosaltres perquè Ell és el gran sacerdot d'una nova Aliança. L'oració sacerdotal presenta Jesús com el gran sacerdot del gran dia de l'expiació. La seva creu, la seva exaltació és el dia de l'exaltació de tota la humanitat. Jesús es disposa a realitzar tot el que estava anunciat en les Escriptures fins al punt que els mateixos deixebles perceben la densitat d'un ambient carregat d'emotivitat. "El que cal fer fes-ho ràpid" li diu a Judes i quan Judes surt del cenacle, Jesús s'esplaia amb els seus deixebles.

El Dijous Sant és el moment en què Jesús s'ofereix com a víctima pels nostres pecats. Aquesta és la seva autèntica raó de ser: el compliment de la voluntat del Pare. Per això ha vingut al món, per a aquest moment que amb tanta emoció relata sant Joan Evangelista i la profunditat tan encertadament destaca la Carta als Hebreus, que és on trobem la teologia del sacerdoci de Jesús. Jesús no ens redimeix per la intensitat del seu sofriment sinó per l'actitud interior de donació de la pròpia vida. L'amor és el que salva. L'amor de Jesús amb el qual va a la creu, amb el qual va a la Passió, en compliment de la voluntat del Pare. Hi ha una connexió íntima entre l'oració sacerdotal de Jesús i l'Eucaristia, que es convertirà en el memorial d'aquella acció que comença la nit de la nostra Redempció.

En el col·loqui en el qual Jesús s'esplaia amb el Pare el ritu de l'expiació es transforma en oració. La sang de la nova Aliança no serà ja la d'un anyell sinó la seva pròpia. Com un culte moderat per la paraula, va succeint tot al ritme en què Jesús el va anunciant. L'Eucaristia comença en el moment en què Jesús afirma "aquesta és la sang vessada per vosaltres". En aquest precís moment acaben els rituals buits de l'antiga aliança, que eren simbòlics i comença una nova realitat molt més densa. És el mateix Fill què afirma "aquesta és la meva sang, la sang de la nova aliança". Certament aquesta paraula no és una paraula buida ni una promesa que no vagi a complir-se. "Sacrifici i ofrena no vas voler, però m'has format un cos" (He 10,5). Amb la institució de l'Eucaristia Jesús transforma la seva patir i la seva mort en la radicalitat d'un amor lliurat. Per aquest motiu el Dijous Sant s'ha d'interpretar a la llum del que passarà el Divendres Sant, perquè serà llavors quan es realitzarà a la carn el lliurament total de Jesucrist.

Podem aprofundir el que afirma Joan 17 a la llum del Cant del servent de Jahvè d'Isaïes 53. Efectivament Jesús és el servent de Déu que carrega amb la iniquitat de tots i s'ofereix a si mateix com a expiació. "El meu servent prosperarà, creixerà i arribarà molt alt. El mateix que molts s'horroritzaven al veure-ho, perquè estava tan desfigurat que no semblava home ni tenia res d'humana, així sorprendrà moltes nacions "(Isaïes 52, 13-15).

El Papa subratlla tres grans temes de l'oració sacerdotal de Jesús en l'últim sopar: la vida eterna, la consagració en la veritat i el coneixement del nom de Déu.

En primer lloc, Déu és la "vida eterna". Efectivament el tema de la vida impregna tot l'evangeli de Joan, però la clau del seu enteniment correcte el podem trobar en el diàleg de Jesús amb Marta, just abans de la resurrecció de Llàtzer, quan Crist afirma: "el que creu en mi, encara que mori viurà"; "El que està viu i creu en mi no moriran mai més". Aquí "vida eterna" no significa la vida eterna després de morir, sense la vida en si mateixa, la vida sense més. Abraçar del tot la vida, viure autènticament, del tot, plenament, intensament: aquesta és la vida eterna. L'específic del deixeble de Jesús és que viu autènticament. De fet als primers cristians se'ls va cridar en algun moment "els vivents". El característic de Jesús en el seu testament és animar-nos a viure, és a dir, a conèixer. I no és tampoc qualsevol coneixement. Tanmateix "que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i al teu enviat Jesucrist". Aquesta és una de les fórmules més senzilles de l'expressió de la fe. En el fons és simplement creure en Déu, fiar-nos d'Ell i dipositar la nostra vida a les mans. La vida eterna és un esdeveniment relacional. No és conèixer sinó amarar-se de Déu.


06/04/2017 09:00:00