El 26 de Març, dins del cicle de concerts que organitza la Inspecció General de l'Exèrcit, va tenir lloc a la Basílica de la Mercè el concert de Setmana Santa. A ell va acudir el Sr. Cardenal, el Tinent General, Inspector general de l'Exèrcit, i diverses autoritats civils i eclesiàstiques.

És de destacar el fet de dedicar aquest magnífic concert a "honor a les víctimes de l'accident aeri ocorregut recentment als Alps francesos" i les encertades paraules del General que, en finalitzar l'acte va voler subratllar les bones relacions històriques, d'amistat i veïnatge que des de fa segles uneixen la Basílica a Capitania general.

El concert magníficament dirigit per D. Armant Bernabeu Lorenzo va versar sobre diverses obres pròpies d'aquests dies Sants. Marxes de confraries i germandats. Entre elles cal destacar les del mestre Ricardo Dorado, amb el "Cordero de Dios"" que va tancar l'acte.

Ricardo Dorado va ser un compositor corunyès nascut el 1907 i mort el 1988. Seves són també, entre altres, "Mater Mea", "Altare Dei" o "Getsemaní".

"Cordero de Dios"" comença amb una sèrie d'acords en una estructura coral d'una riquesa harmònica fora del comú. Solemnitat i misteri, dues connotacions essencials a la idea de transcendència, es combinen de forma magistral en aquesta introducció que, per si sola, valdria a Ricardo Dorado el dret a figurar entre els més grans creadors del gènere.

Comprovem que la música arriba a on no arriba la paraula ni tan sols el pensament. Un poderós "crescendo" culminat pels metalls, i el so es perd de seguida donant pas a una bellíssima línia melòdica de la fusta. Aquesta estructura supèrbia es repeteix i ens transporta, amb elegància insuperable. Només llavors comença, pròpiament dit, el ritme de marxa.

El tema és, simplement, perfecte. Una melodia deliciosa, emotiva i plena d'intensitat continguda es desplega davant nostre, acompanyada la primera vegada amb un elegant contrapunt de trompetes. La lluminositat inicial dóna pas al misteri, gràcies a una melodia melancòlica i enigmàtica a menor. La segona part d'aquesta secció, desenvolupada en "forte", esglaia l'oient per la seva força i el deixa en suspens en un últim compàs en què la música s'extingeix de sobte com el despertar d'un somni.

 


31/03/2015 09:18:00