Benvolguts amics:

Aquest any jubilar de la Misericòrdia porta la nostra mirada cap a «Jesús, la Misericòrdia feta carn, que fa visible als nostres ulls el gran misteri de l'Amor Trinitari de Déu.» (Papa Francesc)

Un any per contemplar la Misericòrdia: El cor de Déu que visita, habita, sana la nostra misèria amb la seva tendresa entranyable. Un any per aprendre a viure-la.

Volem compartir amb vosaltres algunes trobades que brillen en els nostres cors com estrelles de la nit. Hem trobat testimonis d'Esperança, de Misericòrdia, en aquest món d'avui tan ferit per tantes violències:

És de nit i, ja aquests moments, en vigílies de les festes, l'ambient del barri Gòtic comença a "animar-se". Adrià arriba amb el seu gos quan estem a punt d'entrar a casa. Ha corregut per trobar-nos: «Germanes, no heu vist a aquest nen al carrer? Va sol, he vist que estava malalt, només porta una bossa, molt petita.» No, no ho havíem vist. Feia un moment, Adrià ens havia fet un signe amb la mà i havíem cregut que era una simple salutació. Adrià ens apressa preocupat: «No, no era una salutació, era aquest nen, és molt més important! Un nen d'aquesta edat, per aquí sol, no és normal. Vinga, anem, que es pot haver anat!» I el seguim a la recerca d'aquest nen. En camí, Adrià continua: «Li he preguntat on vivia i m'ha dit" no ho sé. "Jo crec que està al carrer. Jo era així quan vaig marxar... Tenia la seva edat, uns deu anys. Hi havia problemes a casa; llavors, t'agafes tres o quatre coses que, a aquesta edat, et semblen útils i te'n vas... » Busquem, però no trobem al nen. Finalment, a la llunyania, veiem com el nen conversa amb dos policies i, a continuació, se'n va amb un d'ells. Però a Adrià no en té prou, ens envia a parlar amb l'altre policia i a verificar què ha passat amb ell. «El meu company ha anat a acompanyar a casa, viu aquí a prop», ens diu el policia amb gran amabilitat i ens ensenya l'adreça. Tornem on el nostre amic ens espera. Ara Adrià sí que es queda alleujat i ell mateix pot anar a buscar un lloc on descansar, ell, aquell nen que mai va tornar a casa però que no ha deixat que la indiferència congeli el seu cor. "Gràcies, Adrià, gràcies per haver cuidat d'aquest nen, gràcies per haver obert la nostra mirada per a veure-ho”.

(Germanets de l'Anyell)


28/01/2016 21:23:00