Aquesta nit és nit de vigília. El Senyor no dorm, vela el guardià del seu poble (cf. Sal 121,4), per treure-ho de l'esclavitud i per obrir-li el camí de la llibertat. El Senyor vela i, amb la força del seu amor, fa passar el poble a través del Mar Roig; i fa passar a Jesús a través de l'abisme de la mort i dels inferns. Aquesta va ser una nit de vetlla per als deixebles i les deixebles de Jesús. Nit de dolor i de por. Els homes van romandre tancats al Cenacle.

Les dones, però, a l'alba de l'endemà al dissabte, van anar al sepulcre per ungir el cos de Jesús. Els seus cors estaven plens d'emoció i es preguntaven: «Com farem per entrar?, qui ens farà rodolar la pedra de la tomba?...». Però vet aquí el primer signe de l'Esdeveniment: la gran pedra ja havia estat remoguda, i la tomba estava oberta. «Van entrar al sepulcre i van veure un jove assegut a la dreta, vestit de blanc» (Mc 16,5). Les dones van ser les primeres que van veure aquest gran signe: el sepulcre buit; i van ser les primeres a entrar. «Van entrar al sepulcre». En aquesta nit de vigília, ens va bé aturar-nos a reflexionar sobre l'experiència de les deixebles de Jesús, que també ens interpel·la a nosaltres.

Efectivament, per això estem aquí: per entrar, per entrar en el misteri que Déu ha realitzat amb la seva vigília d'amor. No es pot viure la Pasqua sense entrar en el misteri. No és un fet intel·lectual, no és només conèixer, llegir ... És més, és molt més. «Entrar al misteri» vol dir capacitat de sorpresa, de contemplació; capacitat d'escoltar el silenci i sentir el murmuri d'aquest fil de silenci sonor en el qual Déu ens parla (cf. 1Re 19,12). Entrar al misteri ens exigeix no tenir por de la realitat: no tancar-se en si mateixos, no fugir davant el que no entenem, no tancar els ulls davant els problemes, no negar-los, no eliminar els interrogants ...

Entrar al misteri significa anar més enllà de les còmodes certeses, més enllà de la mandra i la indiferència que ens frenen, i posar-se a la recerca de la veritat, la bellesa i l'amor, buscar un sentit no ja descomptat, una resposta no trivial a les qüestions que posen en crisi la nostra fe, la nostra fidelitat i la nostra raó. Per entrar en el misteri es necessita humilitat, la humilitat d'abaixar-, de baixar del pedestal del nostre jo, tan orgullós, de la nostra presumpció; la humilitat per redimensionar la pròpia estima, reconeixent el que realment som: criatures amb virtuts i defectes, pecadors necessitats de perdó. Per entrar en el misteri cal aquest abaixament, que és impotència, buidament de les pròpies idolatries... Adoració. Sense adorar no es pot entrar en el misteri.
 
Tot això ens ensenyen les dones, deixebles de Jesús. Van vetllar aquella nit, al costat de la Mare. I ella, la Verge Mare, els va ajudar a no perdre la fe i l'esperança. Així, no van estar presoneres de la por i del dolor, sinó que van sortir amb les primeres llums de l'alba, portant a les mans els seus ungüents i amb el cor ungit d'amor. Van sortir i van trobar la tomba oberta. I van entrar. Van vetllar, van sortir i van entrar en el misteri. Aprenem d'elles a vetllar amb Déu i amb Maria, la nostra Mare, per entrar en el misteri que ens fa passar de la mort a la vida.


04/05/2017 09:00:00