Aquest Diumenge de Resurrecció és, com cada any, un dia blanc. Un dia en què celebrem, plens d'alegria, la resurrecció del Senyor i la redempció dels homes. Després el silenci i la tristesa del Divendres i Dissabte Sant, comença la festa més important i més gran del cristianisme.

És una festa de blanc. Blanc com a color de l'alegria més sincera, immaculada de sentiments d'egoisme o vanitat. Una alegria que flueix directament des de l'amor i no es malmet ni perd el gust. És propera, però alhora molt distant, a l'alegria majúscula del Cel. També és blanc com a color del perdó. Amb la seva mort i resurrecció, el Senyor ens neteja de tot pecat i obre les portes del Cel.

Gràcies a Ell, després de cada confessió tornem a ser blancs, a començar de nou sabent que, encara que caiguem, sempre podem restaurar, amb la seva ajuda, el nostre cor. No hem d'oblidar, aquest diumenge de Resurrecció, de la importància del sagrament de la penitència, que ens permet reconciliar-nos amb el Senyor i netejar-nos de tot pecat, de tota taca. Més encara en aquest any de la Divina Misericòrdia, amb el qual se'ns convida a viure amb especial devoció aquest sagrament i a deixar-nos amarar de la misericòrdia de Déu.

A la missa del Diumenge de Resurrecció, el sacerdot també va de blanc. Amb aquest color, se'ns recorda tot l'anterior dit i molt més, i se'ns ajuda a viure una miqueta millor aquesta festa.


31/03/2016 11:35:00