L’oportunitat de l’Any Sant extraordinari

El Sant Pare ens invita a centrar tot el Jubileu en la contemplació de Jesucrist. En la butlla, en un primer paràgraf de gran densitat teològica, el Papa ens diu:

“Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha assolit el seu cimal en Jesús de Natzaret En la plenitud del temps (Ga 4, 4), quan tot estava disposat segons el seu pla de salvació, Ell envià el seu Fill nascut de la Verge Maria per a revelar-nos de manera definitiva el seu amor. Qui l’ha vist a Ell, ha vist el Pare (cf. Jn 14, 9). Jesús de Natzaret, amb la seva paraula, amb els seus gestos i amb tota la seva persona, revela la misericòrdia de Déu.”

El Papa té molt bones raons per proposar al món el tema de la misericòrdia. El nostre món, com es va constatar en el recent Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats, s’urbanitza de forma accelerada. I la vida en aquestes grans metròpolis és una vida sovint dominada per l’anonimat, la soledat, l’individualisme, la violència i la por. Davant d’aquestes situacions, l’Església vol prestar el seu ajut també als ciutadans de les megàpolis com als d’arreu.

Sempre tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. La misericòrdia és la llei fonamental que habita en el cor de cada persona quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia és la via que uneix Déu i l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat.

Per això, Francesc desitja que el Jubileu extraordinari sigui un temps en el qual tinguem fixa la mirada en la misericòrdia per poder ser també nosaltres mateixos signe eficaç de l’obrar del Pare. El Jubileu cal que sigui un temps propici per fer més fort i eficaç el testimoniatge dels creients. Aquesta és la intenció fonamental del nou Pla Pastoral: en una societat d’individualisme i d’anonimat, crear cèl·lules de comunió i de solidaritat, veritables comunitats cristianes que humanitzin la vida urbana, com vaig exposar en la meva carta pastoral del curs passat, Una Església samaritana enmig de les grans ciutats.

Davant la cultura urbana, la casa i la casa cristiana que és la parròquia, el moviment o les diverses institucions cristianes, ha de ser el lloc de la trobada i del testimoniatge, de l’acollida i de la vivència de la fraternitat, el lloc en què ningú no sigui descartat. Recordem la importància que tenen en el magisteri de Francesc la cultura de la trobada i la vivència de la fraternitat.

(carta pastoral del Cardenal de Barcelona)


23/10/2015 08:50:00