Sant Pere Nolasc

Des dels inicis de l'església -diu el Concili Vaticà II- hi va haver homes i dones que per inspiració de l'Esperit Sant van fundar famílies religioses que l'església va rebre i aprovar amb la seva autoritat.

Un d'aquests homes cridats va ser Pere Nolasc, fundador religiós de l'Ordre de la Mercè, que dins l'área llatina es va estendre tant a Europa com a Amèrica, amb una vocació universal i d'evident actualitat. Avui està present en els 5 continents.



Parlem de la dècada de finals del segle XII: possiblement Pere Nolasc va néixer l'any 1180 a Barcelona. De la seva primera infància es desconeix gairebé tot, però pel que sembla la seva família vivia en una posició social i econòmica sense estretors. 

Pere Nolasc era comerciant o mercader. "Els comerciants en aquella època -narra Guillermo Vázquez- no eren els homes que coneixem rere un taulell avui en dia, sinó arriscats capitans que emprenien grans viatges per adquirir i col·locar les seves mercaderies, lluitant contra tot tipus de perill". Com a mercader es fixava en tota classe de mercaderies que circulaven per mar i terra. Per desgràcia això també incloïa la mercaderia humana. En aquella societat es comptava amb les persones privades de llibertat i es traficava amb elles: esclaus i captius. 



El rei Jaume II d'Aragó, en una carta del 4 de gener de 1302, parlant al Papa de l'Ordre de la Mercè, deia: “En otro tiempo, ciertos seglares de nuestra tierra, devotos de Jesucristo que nos redimió con su sangre, por liberar a los cautivos cristianos de la cautividad de los no cristianos, fueron poco a poco vendiendo sus propios bienes y emplearon el dinero en la redención y, finalmente, pidiendo públicamente limosnas a los fieles en las iglesias, libraban con aquellas a tales cristianos del poder de los moros”.

Aquestes activitats, anteriors a la fundació de l'Ordre, que anava de la venta de tot allò propi a la demanda de donatius pels pobles, es remunta a les dues primeres dècades del segle XIII. Des de molt jove, Pere Nolasc, orienta la seva vida a l'alliberament del seu germà esclau i atrau a la causa a altres persones de la seva edat. Ja a l'any 1213 va realitzar la seva primera redempció a València sent "Procurador de l'almoïna pels captius" a l'hospital de Santa Eulàlia. Pietós i actiu, Nolasc va plamant el seu propi camí cristià a través d'un projecte que es realitza en un grup religiós dedicat a aquesta activitat de caritat, i que per inspitració divina, es constitueix el 10 d'agost de 1218 a la catedral de Barcelona. 

Per aquesta nova ordre religiosa, juntament amb els frares, va haver de crear i organitzar tot l'entramat que suposa una nova comunitat religiosa, dedicada a una activitat en primer lloc religiosa, però també social i jurídica. La gent admirava la bona acció de Pere Nolasc i els seus, i a través de donatius i almoines van ser possible el creixement de la santa obra de la redempció dels captius. El primer fundador, sol o amb altres religiosos, en vàries redempcions a València, Balears, Granada i Argel, va alliberar 3920 captius. Amb la joia de veure la seva obra aprovada pel papa Gregori IX al 1235 i deixant 18 convents i prop de 100 frares, va morir el 6 de maig de 1245 a Barcelona.



L'humil frare laic Pere Nolasc va ser considerat sempre com un fidel imitador de Crist Redemptor i considerat sant. La seva veneració es va estendre ràpidament allà on hi havia els seus seguidors, i l'església, ratificant aquesta convicció, el va canonitzar l'any 1628.