Pelegrinatge

El Papa ens afirma a Evangelii Gaudium que “La nova Jerusalem, la Ciutat santa (cf. Ap 21,2-4), és el destí cap on pelegrina tota la humanitat. És cridaner que la revelació ens digui que la plenitud de la humanitat i de la història es realitza en una ciutat.” (n.71)

Permeteu-me recordar que fou la mateixa Mare de Déu qui, el dos d’agost de 1218 va voler-se manifestà a una ciutat que llavors naixia: Barcelona. I que l’ha estat acompanyant constantment. El 25 de setembre de 1687 el Consell de Cent proclamà a la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat.

Com diu el Papa: “Amb l'Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Ac 1,14), i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per la Pentecosta." (n. 284). A la creu, quan Crist patia en la seva carn la dramàtica trobament entre el pecat del món i la misericòrdia divina, va poder veure als seus peus la consoladora presència de la Mare i de l’amic. En aquest crucial instant, abans de donar per consumada l'obra que el Pare li havia encarregat, Jesús va dir a Maria: «Dona, aquí tens el teu fill». Després va dir a l'amic estimat: «Aquí tens a la teva mare» (Jn 19,26-27). Aquestes paraules de Jesús al llindar de la mort no expressen primerament una preocupació piadosa cap a la seva mare, sinó que són més aviat una fórmula de revelació que manifesta el misteri d'una especial missió salvífica. Jesús ens deixava la seva mare com a mare la nostra. Només després de fer això Jesús va poder sentir que «tot s’ha complert» (Jn 19,29). Al peu de la creu, en l'hora suprema de la nova creació, Crist ens porta a Maria. (n.285)

Que Crist ens porta a Maria ho visqueren d’una forma especial els sants i santes que vingueren al cambril de la Mare de Déu a encomanar-se ells i la tasca que duien a terme: Sant Joan Bosco, Sant Josemaria Escrivà, i homes i dones de Déu que trobaren en aquest santuari allò que sempre fa Maria: “transformar una cova d'animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa." (n.286)  “Ella és petita serventa del Pare que s'estremeix en la lloança. Ella és l'amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l'espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d'esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s'acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l'amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l'Evangeli, i entra a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l'acció maternal de Maria que engendra nous fills per a Déu. És allí, als santuaris, on pot percebre's com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per suportar els sofriments i cansaments de la vida. Com a sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a cau d'orella: «Que no es torbi el teu cor. No estic jo aquí, que sóc la teva Mare?». (n.286)

També aquí trobareu que l’oficina del pelegrí ofereix diferents accions de visita de la Basílica i aproximació a la seva història.

Però que mai no ens referim als “turistes que visiten la Basílica”, sinó als “pelegrins” que vinguin d’on vinguin, -de la ciutat de Barcelona, des d’Amèrica o de qualsevol indret del món-, son pelegrins que arriben a casa de la mare! També nosaltres descobrim amb els ulls del cor, després de veure tanta bellesa acumulada per la nostra història, el tresor més preuat que tenim: la nostra Mare que ens repeteix: “No estic jo aquí, que sóc la teva Mare?"